Introducció

L'any 1998 La Taverna de Rivendel de Tàrrega començà una nova iniciativa, fins aleshores inèdita a la província de Lleida, sota el nom d’Ondara Folk. Aquesta proposta era, i segueix sent, un festival de ritmes ètnics. L’objectiu del festival és donar a conèixer aquests estils de música populars i tradicionals, ja sigui programant tota una sèrie de concerts amb grups professionals d’arreu del món, com deixant un escenari off perquè qualsevol grup pugui mostrar el seu treball. A més, el festival organitza tota una sèrie d’activitats multiculturals relacionades amb el món de la música i amb la cultura en tots els seus àmbits: mercadet ètnic, sopar multicultural els dos dies de festival i cabaret de circ.

Des de la quarta edició el festival és organitzat per una associació cultural sense ànim de lucre, l’Associació Paupaterres. El nom del festival, PAUPATERRES, nom d’un terme de Tàrrega proper on es realitza el festival. També ha estat elegit pel significat que suggereix: contacte amb la terra.

Actualment, podem afirmar que l’assistència al festival és de 8.000 persones. Havent-se consolidat així un important nombre de gent interessada, que repeteix any rera any participant tant dels concerts com dels sopars multiculturals que s’hi realitzen. Cal destacar que el públic assistent està format per persones de totes les edats fent que tingui un caràcter més familiar en les primeres hores del festival i molt més juvenil i lúdic a mesura que avança la nit.

 

Una nova etapa (10è aniversari)

El Paupaterres es nodreix d’aquest esperit que ha caracteritzat la cultura mediterrània, on el carrer es converteix en un espai de trobada i reflexió. Aquesta característica fa que el Festival Internacional de Ritmes Ètnics només es pugui celebrar a l’aire lliure. El Camp dels Escolapis, espai arbrat situat entre la llera del riu Ondara i el Castell de Tàrrega i que té una de les parets de tàpia més ben conservades de la ciutat, és el centre d’activitats d’aquest dos dies per poder escoltar músiques del món, comprar productes artesans i degustar menjars de diferents països.

El Paupaterres és, a més, un esdeveniment lúdico-festiu que defensa una manera de viure, un concepte particular d’entendre la vida, on s’hi barregen en una mateixa nit l’esperit de diferents cultures que troben a Tàrrega un lloc idoni per a conviure. D’aquesta manera expressions com “Avui és un dia Paupa”, “Aquest és un grup Paupaterres” o “Això és un sopar Paupaterres” són emprades per l’organització per fer entendre al públic que no és solament un Festival, sinó que és tota una manera d’entendre la cultura.

Un dels principals objectius de l'Associació Paupaterres és oferir un reflex de l'evolució de la música tradicional mitjançant actuacions de formacions que, utilitzant instrumentació moderna arrangen temes tradicionals i, d'altres agrupacions que presenten temes moderns tocats amb intruments tradicionals, d'aquesta manera el Festival és una mostra del panorama musical actual de la cultura popular i tradicional del nostre país i d’arreu del món. A conseqüència d’aquest objectiu el Paupaterres ha evolucionat, degut als fluxes migratoris dels últims anys com a punt de trobada de les diferents cultures que actualment formen la nostra societat.

S’aconsegueix, a més, que els diferents col·lectius que participen al Festival, ja sigui mitjançant les actuacions com els sopars multiculturals intercanviïn experiències mostrant-los al públic assistent.

Fent un balanç de les edicions anteriors es continua amb la idea que el Paupaterres tingui una durada de dos dies, enguany se celebrarà el 20 i 21 de juliol. A més a més, veient la bona acollida que ha tingut el Festival i que s’hagi inaugurat un càmping municipal a la ciutat, l’organització del Festival ha decidit oferir aquest servei, això ens fa preveure que l’assistència de persones d’arreu de Catalunya augmenti considerablement perquè ha estat una demanda expressada pel públic en aquests últims anys.

Continuant amb la línia encetada en les darreres edicions, l’entrada al festival serà gratuïta, per obrir el festival a tothom.

 

20 històries per 20 anys portant bona música a Ponent

> 1a edició: L'INICI

Tot té un principi i el del Paupaterres va començar l’any 1998 en un petit bar del centre de Tàrrega: la Taverna de Rivendel. Edu del Valle, al capdavant de l’organització, va realitzar el primer festival de músiques del món a la capital de l’Urgell, una mostra que se celebrà durant la Festa Major de Maig de Tàrrega, els dies 16 i 17 de maig.

•Anècdota: “De fora vingueren...”. Els responsables de “La Taverna de Rivendel” amb l’Edu del Valle al capdavant, provenien de la ciutat de Barcelona. Havien arribat a Tàrrega amb ganes de desconnectar d’una gran metropoli i viure en un entorn més petit, rural i amb cert potencial per a la cultura (des de 1981 s’organitza FiraTàrrega).

> 2a edició: EL JULIOL

A l’estiu tot festival viu, o és tota cuca viu? L’any 1999 el certamen es va coorganitzar per primera vegada amb l’Ajuntament de Tàrrega. La novetat d’aquell any fou el canvi de dates del festival passant-se a celebrar el dissabte 17 de juliol. La principal actuació d’aquella edició fou Dusminguet amb un cartell predominant de formacions en català i amb una entrada de 1.500 ptes.

•Anècdota: Fer un concert de pagament no era estrany, però apostar per tot un seguit de formacions de folk i al Camp dels Escolapis va ser tota una novetat. Aquest espai era un antic camp d’esports dels Pares Escolapis, d’aquí el nom. Un entorn amb força arbres i lluny del centre de la ciutat.

> 3a edició: LA CIUTAT

Els primers passos són importants i el Paupaterres ho va fer amb el suport de la ciutat de Tàrrega. L’any 2000 s’introduí a l’organització del festival el Centre Cultural de Tàrrega (entitat amb prop de cinquanta anys d’història) però la principal novetat d’aquella edició va ser l’obertura del festival a la ciutat, celebrant-se al centre de Tàrrega diferents activitats com tallers, cercaviles i actuacions de grups tradicionals per a nens.

•Anècdota: As Bamba da Capoeira va fer una cercavila pel centre de Tàrrega oferint la seva percussió i demostracions de Capoeira a un públic gens habitual a veure aquest tipus de danses a la ciutat.

> 4a edició: EL CANVI

L’any 2001 va ser un any de significatives millores: el festival s’allarga dos dies i l’entrada esdevé gratuïta. S’optà per propostes musicals poc habituals a les terres de Lleida i grups amb una sonoritat vinculada a l’evolució de la música tradicional. El resultat d’aquest conjunt de novetats va ser molt satisfactori com ho demostrà un notable augment de l’assistència de públic amb més de 2.500 persones en aquella edició.

•Anècdota: 2 dies de festival va suposar un esforç a nivell organitzatiu en la preparació del festival. Durant el certamen els membres de l’associació ajudarem en el muntatge i desmuntatge de l’equip de so, els altaveus aleshores eren molt pesats i entre la regidoria d’escenari i els canvis de grups va ser tot un esforç més físic del que hauríem pensat.

> 5a edició: EL MEDITERRANI

El Paupaterres s’estava impregnant de la cultura mediterrània que tant ens caracteritza. Aquest esperit on el carrer es converteix en un punt de trobada d’amics, melòmans i famílies estava influint en la manera d’entendre el festival. L’edició del 2002 continuà amb la línea començada l’any anterior: dos dies de festival a l’aire lliure, entrada gratuïta, sopars a la fresca, grups de gran qualitat artística i actuacions entre grup i grup d’espectacles de cabaret i circ. Aquell any destacaren les formacions musicals amb un predominat caire als sons del Mediterrani Ea! (flamenc) i L’Ham de foc (música mediterrània), a més de propostes d’altres indrets com Les Baukakes (França) o Dómine Cabra i O Jarbanzo Negro (Galicia).

•Anècdota: Escoltar en directe formacions musicals d’arreu, on els instruments tradicionals eren els principals protagonistes va ser una descoberta per a molts. Estàvem acostumats a formacions de pop-rock i tot aquest món ens va aprofundir a valorar la música, com a organitzadors de concerts, des de diferents vessants i molt enriquidores.

> 6a edició: LES MÚSIQUES DEL MÓN

El Festival Paupaterres anava creixent com un dels aparadors musicals de les conegudes músiques del món (World Music). L’any 2003 va ser un any espectacular: més de 4.000 persones gaudiren de les actuacions de Nino Galisa (Guinea-Bissau), Abdeljalil Kodssi (música gnawa del magreb), el flamenc de El Bicho o La Varda (França). A més a més s’introduí el concepte “multicultural” al sopar a la fresca gràcies a la col·laboració d’associacions d’immigrants de Tàrrega que aportaren els menjars típics dels seus països.

•Anècdota: Col·laborar amb diferents associacions d’immigrants de la ciutat va ser tot un element integrador ben real. Compartíem espai, cançons i ens ensenyàvem els uns als altres menjars i beures, així com diferent manera d’entendre la música. Una experiència que durant molt de temps va marcar l’organització del festival.

> 7a edició: L'EVOLUCIÓ DE LES MÚSIQUES D'ARREL

Un dels principals interessos del Paupaterres ha estat oferir un mostreig de la transformació de la música folk o d’arrel adaptant-la a nous sons o utilitzar una instrumentació clàssica per arranjar i complementar formacions amb lletres i sons ben contemporanis. L’edició comptà amb Miquel Gil, Cercavins, Xerramequ Tiquis Miquis, Cheb Samir o Ayvala, entre altres.

•Anècdota: Els sopars “multiculturals” ens van obrir a un autèntic món de sabors i textures: sucs de tamarindo i gingebre, kebabs, falafels... ampliaven i contextualitzaven una realitat social que cada vegada s’imposava més: érem ciutadans de tot el món i no solament d’una petita ciutat al centre de Catalunya.

> 8a edició: CONSOLIDACIÓ D'UN MODEL

El Festival Paupaterres és l’any 2005 una de les activitats amb més participació dels mesos de juliol i agost a Lleida assistint més de 4.000 persones al llarg dels dos dies del festival. En aquesta edició augmentarem el nombre de grups, es va incorporar una formació musical (Enfado · fados) per amenitzar el sopar multicultural. L’organització augmentà la difusió i firmà un conveni amb el Govern de Cantàbria per incorporar una formació d’aquesta regió, els Luétiga, i un altre conveni amb Pallassos sense fronteres que actuaren entre grup i grup.

•Anècdota: Els primers convenis amb diferents organismes ens va donar una espenta en la programació. Ens facilitava conèixer propostes concretes i ajudava al pressupost. Col·laborar o treballar en xarxa és molt beneficiós.

> 9a edició: DESCOBERTES

I si ensenyem al nombrós públic que ve quin és el moment actual de la música al nostre país? Amb aquesta premissa: la voluntat de mostrar i fer descobrir una nova fornada de músics, lligats al que va esdevenir el “Mestissatge” a casa nostra i amb aquest “So Barcelona” com a bandera actuaren aquell 2006 les formacions La Troba Kung-fú, 08001 i els guanyadors del Concurs Sona 9, Rauxa, entre molts altres i que varen fer que el recinte del festival es quedés petit. Va ser l’edició on s’iniciaren al festival els concerts preliminars del Concurs Sona 9.

•Anècdota: La voluntat del Paupaterres de fer descobrir noves maneres d’entendre la música i la seva evolució va ser tot un “leit motive” pels organitzadors. Des de noves formacions i grups, com els actuants als concerts preliminars del Sona 9 fins a la descoberta d’aquest nou “So Barcelona”.

> 10a edició: 10 ANYS: UNA NOVA ETAPA EN PROGRÉS

Va ser una edició de transició amb un cartell preeminentment d’artistes que havien participat al Paupaterres, ara ja consolidats en el món musical, junt amb formacions al capdavant de la “world music”: Miquel Gil, Eliseo Parra, Kristy Stassinopoulou, Electric Bazar Cie, Orquestra Àrab de Barcelona... Per primera vegada vam comptar amb l’obertura del Càmping Municipal, un nou equipament de la ciutat, que acollí el primer concert de la història dels populars Manel, actuació emmarcada en el preliminar del Concurs Sona 9 però que va fer que aquest 2007 comences una de les formacions musicals amb més ressò del nostre país.

•Anècdota: El primer concert en directe dels Manel, la música balcànica de Xazzar i els sons mediterranis de Miquel Gil són records que en el temps s’han valorat i posats en valor com un festival que creia en el bon fer de la música en català.

> 11a edició: TOTS AL CÀMPING!!!

L’any 2008 vam canviar definitivament la ubicació del Festival Paupaterres traslladant totes les activitats a l’equipament del Càmping Municipal. Vam poder oferir servei d’acampada, millorar els serveis, ampliar el nombre de parades dels sopars a la fresca i mercadet d’artesania. Un conveni amb el programa “Diversons” de la Fundació La Caixa i el manteniment dels concerts preliminars del Concurs Sona 9 predominaren en la programació.

•Anècdota: El Càmping Municipal de Tàrrega ha esdevingut l’epicentre del festival. Tot i que és un espai que millora la infraestructura i serveis no té tants arbres com el “Camp dels Escolapis” i està molt més allunyat del centre de la ciutat. La facilitat en el pàrquing i poder oferir servei d’acampada va ser tot una novetat d’aquella edició.

> 12a edició: LA TENDÈNCIA ESTÀ CANVIANT

La nova realitat social i els fluxos migratoris de mitjans del segle XXI produeix que el públic estigui més avesat i conegui la majoria d’estils, instruments i formacions que proposa al festival. És la primera vegada que notem una davallada d’assistents i ens adonem que la tendència i interessos estan canviant. Per contra ampliem la programació del Paupaterres a una nova localitat, Sant Joan de les Abadesses, oferint la primera edició del “Paupaterres als Pirineus” el dissabte 4 de juliol de 2009, uns dies previs a l’edició ponentina.

•Anècdota: “Paupaterres al Pirineu”. Juntament amb l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses vam establir un conveni per fer un “Paupaterres” allà. Una sèrie derivada del festival que es va realitzar al llarg d’un anys.

> 13a edició: EL BOOM

L’any 2010 es torna a connectar amb el públic. Es presenten els nous treballs discogràfics de La Troba Kung-Fú i Qui hi ha?, es lliura el primer premi de “Músiques de Joguina”, amb col·laboració amb el Museu de Joguets de Verdú, al grup Els Amics de les Arts pel seu treball “Bed & Breakfast” i s’ofereix un espectacular i original concurs de garrotins amb Carles Belda i el Conjunt Badabadoc. En aquella edició el Càmping Municipal es queda petit per acollir el nombrós públic i ens situa com a referents dels festivals musicals d’estiu a Ponent.

•Anècdota:L’augment de públic va ser considerable. Els serveis de barra i restauració no donaven a l’abast, el pàrquing es quedava petit i les formacions musicals de Catalunya s’imposaven en un cartell on la música d’arrel anava quedant en segon terme.

> 14a edició: LA CRISI

La realitat social i econòmica que s’estava patint arreu va afectar al festival. Els ajuts públics es van veure reduïts un 75% deixant al Paupaterres en una situació difícil. La bona predisposició de les formacions actuants, els diferents convenis amb “Diversons” i “Injuve”, així com la col·laboració de la premsa, empreses de servei i voluntaris membres de l’associació van tirar endavant un festival que comptà, l’any 2011, amb la presència de l’artista de Jérez Tomasito i del soul de Soweto.

•Anècdota:Va ser un dels anys complicats pel Paupaterres. La bona entesa dels grups participants, les empreses de servei i els amics del Festival van acabar d’equilibrar el pressupost que s’havia reduït. Realment molt d’agrair.

> 15a edició: ELS GRUPS DE CASA NOSTRA TRIOMFEN

Amb la reducció dels ajuts públics la programació varia, no està composta per noms internacionals i aposta per grups del nostre país: Els Catarres, Anna Roig i l’ombre de Ton Chien, Sherpah, Zulu 9.30 o els targarins La Terrasseta de Preixens engreixen un cartell on el mestissatge està més lligat al pop-folk que a la música d’arrel. Aquest canvi d’estil agrada al públic que també engreixa l’espai del Càmping omplint-lo els dos dies.

•Anècdota:La música feta a Catalunya triomfa. Cada vegada venia més gent i s’apropaven al festival per escoltar formacions de casa nostra. El concert d’Anna Roig, programat just després del sopar a la fresca, es va convertir en el concert amb més públic fins al moment en aquella hora del festival. La indústria musical s’estava posant molt les piles per oferir un producte que encaixes amb les noves i velles generacions d’espectadors.

> 16a edició: ÈXIT DE LA NOVA ETAPA

L’any 2013 recull el divendres més nombrós de públic. La unió en la programació d’una banda consolidada internacional, New York Ska Jazz Ensemble, junt amb un grup del nou pop-folk, Blaumut i un grup consolidat del mestissatge, Bongo Botrako, esdevé tot un record d’assistència. A més, continuant amb la voluntat de que el públic descobreixi sons d’altres indrets, Aziza Brahim obrí la vetllada amb els seus ritmes del Sahara. Dissabte per primera vegada va ploure al festival i es van suspendre el concerts. Tot i això l’espectacular divendres ens feia més referents al territori.

•Anècdota:Veure i escoltar en una mateixa nit a Aziza Brahim, Blaumut i New York Ska Jazz Ensemble i en aquest ordre va ser tot un regal. Tot i això l’anècdota de l’edició va ser la pluja. Per primera vegada s’havia de suspendre tota una jornada del festival.

> 17a edició: POP-FOLK I ENTRADA DE PAGAMENT

El Paupaterres arriba el 2014 com un veritable aparador del moment musical actual a Catalunya. Tot i que no el defineix cap estil musical en concret, finalitza el programa Diversons, el festival fa una aposta pel pop-folk català en la programació. Com a canvi significatiu es torna a fer pagar entrada per accedir als concerts. Tot i això i per mantindre l’esperit de punt de trobada al carrer de la cultura mediterrània es manté la gratuïtat al festival a tots els assistents abans de les 23:00h.

•Anècdota:El Paupaterres torna a fer pagar. Tot i això es premia a l’espectador que entén el Paupaterres com un tot: Arriba ben d’hora per agafar lloc, gaudeix dels sopars a la fresca i escolta les primeres formacions. Només paguen les persones que entren al recinte a partir de les 11 de la nit.

> 18a edició: CULTURA BASCA I NOUS CORRENTS DE FUSIÓ

Un focus dedicat a la música basca va marcar la programació oferint una mostra de com havien evolucionat els sons del nord de la Península Ibèrica. Per altra banda els nous corrents d’unir els ritmes electrònics amb el rap, el hip-hop o l’ska també van ser presents en una de les edicions més multitudinàries del Festival. Zoo, Kepa Junkera, Esne Beltza, Doctor Prats o Xeic! van unir cartell amb Els Amics de les Arts, Sowetto o La Terrasseta de Preixens que repetien al certamen. Una altra de les novetats de l’edició del 2015 va ser el PaupaKids: activitats amb tallers, actuacions i animació pels petits de la casa que afavoreix l’assistència de públic familiar a la primera hora del festival.

•Anècdota:Orgull d’organitzar un festival com el Paupaterres. Tot i que no va ser el millor any tècnicament parlant la quantitat de gent que venia a viure el festival des del seu inici anava creixent i el convertia, realment, en tot un referent a Ponent.

> 19a edició: TRANSVERSALITAT

Com un bon aparador musical l’edició del 2016 va constar d’una programació per a tots els gustos. Des de l’animació infantil amb el PaupaKids fins a directes d’artistes llegendaris com The Skatalites. Cada vegada el públic de Ponent se sent més seu el festival i ve des de primera hora de la nit per gaudir dels sopars a la fresca, el mercat de paradistes i l’extensa proposta musical que incorporà un concert al migdia a càrrec de Big Ok a la Societat Ateneu de Tàrrega.

•Anècdota:Era la primera vegada que programàvem un concert al migdia, hora del vermut, i en un espai ben especial, el Local Social de la Societat Ateneu. Els Big Ok van fer vibrar els fonaments d’un espai que el proper any 1919 celebrarà 100 anys.

> 20a edició: ENS FEM GRANS

Complir 20 anys dóna per fer balanç i també encoratja per millorar. Aquest 2017 l’Associació Paupaterres augmenta el nombre de socis, es millora la comunicació amb un conveni amb el Grup Enderrock i per primera vegada es compta amb un patrocinador oficial al festival, Moritz. Una edició que vol apropar al públic més concerts que mai i amb propostes per a tothom.

•Anècdota:La recerca d’un espònsor sempre és feixuga però he de comentar que des de bon inici les empreses a qui els hi vam proposar van confiar amb nosaltres. Preparar el projecte i els nervis de presentar-lo es van esvair ràpid amb les cares de satisfacció i d’entendre el festival de qui els hi explicàvem.

 

Relació dels grups que han passat pel Festival Paupaterres

1a edició – any 1998

Pomada - Slainte - Cliricaun - Ondina Xana - Distrets - Relata - Karmina mundi - Los Stopers - Xercavins - Camàlics

3a edició – any 2000

A l’ample - As Bamba da Capoeira - Color Humano - Perroflauta - As Bamba da Capoeira - La Tresca i La Verdesca

5a edició – any 2002

L’Ham de Foc - Domine Cabra - Arret Jock Band - Zea’s - Ea! - Les Baukakes - Tactequeté - O Jarbanzo Negro

7a edició – any 2004

Cercavins - Miquel Gil - Qbamba - Moussakis - Xerramequ Tiquis Miquis - Cheb Samir - Áyválá

9a edició – any 2006

Amarok - La Troba de Kung Fu - 08001 - Rauxa - Edu i Gisela - Cabo San Roque TTakunpa - Akim el Sikameya (música rai) - Gadjo (música dels balcans, zíngara)

11a edició - any 2008

Kilema - Duorixà - Zulú 9:30 - La Pegatina - Concurs del Sona 9 - Bikimel - Laboratorio de Samba - Dhoud - Raspa

13a edició - any 2010

Zejel - Rumba Vella - Tremendamente - El Belda i el Conjunt Badabadoc - La Terrasseta de Preixens - Sandra Rehder - Sadhna - Els Amics de les Arts - La Troba Kung-Fú - Qui hi ha?

15a edició - any 2012

La Terrasseta de Preixens - Zulú 9.30 - La Família Torelli - Nakani Kanté - Dr Calipso - Catarres - Anna Roig et l’ombra de Tonchien - Gafieira Miuda - Sherpah

17a edició - any 2014

Muchachito y sus compadres - El Petit de Cal Eril - Ítaca Band - The Targarians - Painomi - La Iaia - Vendetta - Pepet i Marieta - Mr Freak Ska - Meritxell Gené & Jordi Gasión

19a edició - any 2016

Sabor de Gràcia - El Son de la Chama - La Terrasseta de Preixens - Xaluq - Carlitos Miñarro - Ponent Roots - The Skatalites - Blaumut - Dr Ring Ding & Freedom Street - Joan Garriga & Madjid Fahem - The New Catalan Ensemble

2a edició – any 1999

Dusminguet - Cluricaun - Kefir - La Panda del Oso  - La Txaranga Revoltosa

4a edició – any 2001

Malagüero - Àfrica d’Ivori - Camàlics - Madeleines - Urbàlia Rurana - Cluricaun - La Carrau - Cheb Balowski

6a edició – any 2003

Joglars e Senglars - Los Bichos - Nino Galisa - Espectaculo de fuego con Ciaus Pupus - La Folktoria - Mescla - Abdeljalil Kodissi - La Varda - Cabaret de Circ amb Improvisto’s Krusty Show

8a edició – any 2005

Diego Cortés - Luetiga - Dumbala Canalla - Omelé - Enfado - El puchero del Hortelano - Thalweg - Slonovski bal - Moöndo

10a edició - any 2007

Orquestra Àrab de Barcelona - Miquel Gil - Kristy Stassinopoulou - Ayvalà - Xazzar - Eliseo Parra + Tactequeté - Eal - Che Sudaka - Manel (semifinals sona 9)

12a edició - any 2009

Rumbamazigha - Bloque 53 - Saravalcale - Color Humano - Rogeous Gratoons - Nou Romancer - Marujita - Calima - Nour

14a edició - any 2011

Jaleo Real - Balkatalan Experience - La Trupe Xingona - Odessa Rosa Sànchez - Tomasito - Soweto - La Terrasseta de Preixens - Moya Kalongo - Azul y Nácar

16a edició - any 2013

Bongo Botrako - New York Ska Jazz Ensemble - Blaumut - Aziza Brahim - Möndo loco - La Terrasseta de Preixens - Andreu Rifé - Terratombats - Oques Grasses - Thalassa Qbamba

18a edició - any 2015

ZOO - Esne Beltza - Doctor Prats - La Família Torelli - Morena Tradipatxanga - Ponent Roots Selectors - Els Amics de les Arts - Kepa Junkera & Sorginak - La Terrasseta de Preixens - Soweto - Xeic! - Alu Spear - Ghetto Youth

20a edició - any 2017

Els Amics de les Arts - Gertrudis - La Terrasseta de Preixens - Carles Belda & Marc Serrats - Ethno Catalonia - Tomeu Penya - Fa1na - Roba Estesa - Dr Calypso - El Sobrino del Diablo - Sons de Sobretaula - Dirty Brown - La Trocamba Matanusca - Kolpez Txalaparta